Ses aventures d’en Tintín en cadaquesenc, tot un èxit

Quan aneu a Cadaqués deixeu-vos de romanços de moda i passeu un moment o altre per la llibreria Ses Minves del carrer de la Miranda, on la Txell del Rio us tindrà sempre preparada, amb somriure radiant,  una notícia local, una novetat editorial, una miniatura d’artesania o un objecte de regal que potser no trobareu enlloc més. L’altre dia em va informar amb eufòria que ja s’havia esgotat la primera edició de mil exemplars publicada per Sant Jordi del llibre L’Illa negra de Tintín traduït al cadaquesenc. L’èxit potser farà que en vinguin més. Al català ja havia estat traduït el 1964 amb l’inoblidable llenguatge imaginatiu de Joaquim Ventalló (la seva col·lecció de renecs i improperis catalans posats en boca del capità Haddock no ha estat superada), però la traducció a la parla salada cadaquesenca és obra ara de Gerard Duran, juntament amb Margarida Figueras i Lluís Gispert. És un Tintin més salat que mai.
La iniciativa ha vingut de l’editorial barcelonina Zephyrum, que dirigeix Ana Zendrera i té els drets d’edició de Tintín, en col.laboració amb el segell de còmics Trilita. La mateixa editorial va divulgar el 2022 les traduccions de Tintín a l'asturià, euskera, gallec, càntabre i judeoespanyol o ladino. A França se n’han fet en bretó, occità, picard, provençal…
El Tintín traduït al cadaquesenc utilitza els verbs en present d’indicatiu acabats en i, com menji, canti o balli, formes verbals com ja li som dit, l’ús del pronom 'vos' per vos diré i tota una sèrie de vocabulari propi de Cadaqués, com llampar, que és quan cauen llamps, però a l’àlbum significa mirar d’amagat, espiar. Al títol L’illa negra no s’utilitza l'article salat perquè davant de les lletres “i” o “u” tòniques en singular no se sala.