Pàgines

30 d’oct. 2023

Sant Martí del Canigó perplex entre el Lleó de Judà i les Benaurances

Les quatre abadies romàniques en ruïnes del Canigó que Jacint Verdaguer exalta al seu gran poema publicat el 1886 (Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Serrabona i Marcèvol) han conegut una rehabilitació molt diferent i la més dissortada ha estat la primera de totes. El fet que els monjos benedictins de Montserrat s’instal.lessin el 1965 a Sant Miquel de Cuixà no va fer cap gràcia al bisbat de Perpinyà, el qual va col.locar fins al 1983 a la veïna Sant Martí del Canigó el monjo Bernard de Chabannes, igualment benedictí però als antípodes de la mentalitat de Cuixà, un monjo que vaig retratar al meu llibre El Pirineu, frontera i porta de Catalunya (Edicions 62, 1984). A la mort de Chabannes el bisbat de Perpinyà va confiar Sant Martí del Canigó a una comunitat de monjos i laics anomenada del Lleó de Judà i l’Anyell Immolat. Malgrat canviar-se posteriorment el nom pel de Comunitat de les Benaurances (les Béatitudes), no ha deixat de sortir al diaris des d’aleshores per irregularitats condemnades als tribunals, referides a abusos sectaris i sexuals comesos a altres monestirs que regenta a França. Des de la instal.lació de la lleonina i benaurada comunitat a Sant Martí del Canigó, les visites del públic es guien exclusivament en francès. El Tribunal Canònic de l’església catòlica francesa acaba d’obrir un nou expedient sobre presumptes agressions sexuals comeses per membres d’aquesta comunitat a diferents monestirs francesos. El 12 de novembre vinent el bisbe de Perpinyà celebrarà en aquest clima enrarit la missa del tradicional aplec de Sant Martí del Canigó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada