L'orgull ciutadà recuperat al Central Park de Nova York

Entremig del manat d’espàrrecs dels gratacels de Nova York --l’expressió és de Josep Pla-- viu com per esperit de contradicció un dels parcs urbans més estimats, concorreguts i protegits: el Central Park o bosc de Manhattan. Fins i tot hi nia una gran diversitat d’aus migradores, quan no s’estavellen contra els vidres dels alts edificis que les enganyen amb el reflex dels arbres. La temporada d’observació d’ocells hi porta experts d'arreu del món, a més dels corredors i passejants de cada dia. Obert el 1858, té una superfície de 9.400 m2 i va ser una imitació afortunada del Hyde Park londinenc. Suma 42 milions de visitants per any. Si fa bon temps, hi juguen a beisbol entre amics, fan volar estels, munten un pícnic, celebren festes d’aniversari i de casament, patinen, participen a classes de ioga o tai-txi, assisteixen a concerts a l’aire lliure. Fins la dècada dels 1980 deien que la delinqüència hi floria tant com les plantes i quasi tothom ho considerava una fatalitat irremissible. Ara fa un altre goig: net, segur, orgullós i, sobretot estimat. Marcel Proust afirmava: “L’autèntic viatge de descoberta no consisteix a veure nous paisatges sinó a tenir nous ulls”.
Nova York no és només capital del món per la jungla de gratacels, també ho és gràcies al paper de centre cívic que juga aquest pulmó verd. El Central Park humanitza Nova York. Aquest últim cap de semana s’hi va organitzar als vespres un espectacle coregrafiat d’un miler de petits drons que imitaven el vol dels estornells.