L’estrany i únic poder d’un bri de safrà

Tot és estrany i únic en l’espècie aromàtica més cara del món, els tres estigmes, estams o pistils de la rosa del safrà, venuts a preu fort com a condiment en capsetes de mig gram, per cadascuna de les quals ha calgut un centenar de flors. El conreu havia caigut per la quantitat de mà d’obra que requereix la collita, però ara es multiplica a comarques de secà com les Garrigues, la Conca de Barberà o el Pallars Jussà en complement de la fruita seca i l’olivera. La fira Safrània se celebra el mes de novembre a Montblanc. La delicada flor del safrà esclata a la tardor, s’obre a l’alba i els estigmes es marceixen al vespre. Desplega sis lòbuls de marcat color violaci al voltant de tres estigmes vermells. Han de ser tallats o esbrinats manualment a primera hora del matí, per procedir a deshidratar-los al sol o en llocs airejats. A la Conca de Barberà es fan licors com ratafia, formatges, melmelades, olis i altres productes amb el safrà que els productors van animar-se a cultivar sota el lema de “Som Terra de Safrà”.
L’Iran és el principal productor del món, el segueixen Espanya amb Castella la Manxa al capdavant, el Marroc, l’Índia i Grècia. A Catalunya ha passat a ser un petit boom. Les tres quartes parts de la producció local van als restaurants, perquè al mercat continua sent més competitiu de preu l’importat. Un sol filament d’aquesta espècie pot salvar un plat. No hi ha res més ínfim, essencial i cotitzat que un bri de safrà.