Expedit l’any 1981, conservo el carnet de lector de la biblioteca parisenca de Sainte-Geneviève, una gran biblioteca universitària i alhora pública a tocar de la Sorbona, a la capital que en té una colla d’altres igualment destacades i obertes a tothom que s’hi inscrigui amb un simple document d’identitat, tant en la versió d'edificis clàssics (espectaculars sales històriques de lectura a la seu Richelieu de la BNF dissenyada pel mateix arquitecte o la sala oval de l’Institut Nacional d’Història d’Art) com en línies ultramodernes (la Biblioteca Nacional François Mitterrand, erstrenada el 1996). La façana de Sainte-
Geneviève, construïda el 1851 i restaurada el 2008 a un dels costats de la Place du Panthéon, és sòbria i despullada per no desentonar amb la reforma urbanística de l'indret que centralitza el temple laic de les glòries nacionals. En canvi l’interior abraça el racionalisme de l’arquitectura del ferro a arcades i columnes. És una biblioteca de l’era de la revolució industrial, un impuls d'innovació, una referència i un mite.
La seva sala de lectura dibuixa un rectangle diàfan de 80 metres de llarg i 15 d'alt. Suma 750 llocs de lectura, sovint plens i amb cua d'espera. L'horari ampli de 10h a 22h, sis dies de la setmana, la converteix en un lloc viu. La cartolina del meu vell carnet està complimentada a mà, amb la foto grapada. El passaport que vaig presentar m'identificava com "Francisco Javier" i la bibliotecària va fer drecera. Sempre que puc hi torno a bouquiner, a remenar com qui busca un destí insistent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada