Marsella es resisteix a abandonar el clixé pirata

Marsella, la segona ciutat de França, sempre ha estat un cas a part. L’any passat va registrar 37 morts de bala entre bandes de la droga i enguany ja en suma 40. Avui i demà el papa Francesc hi  participa en una trobada de bisbes i alcaldes del Mediterrani. Marsella no ha volgut mai ser la capital de la seva regió de Provença, ha girat l’esquena a l’ampli sud francès en benefici de la vocació de port obert al comerç i al pirateig, i ara es troba corcada pel tràfic de drogues. La independència d’Algèria el 1962 i la descolonització va abocar–hi una nova població, francesos pieds-noirs expulsats o algerians a la recerca de feina. La cèntrica Cannebière, el bulevard més cosmopolita de França, es va convertir en tenebrosa ombra d’ella mateixa, amb edificis en ruïna, botigues tancades, comerços de saldos, hamburgueseries expeditives, cinemes furtius i sex-shops greixosos.
Les reformes avancen amb una certa rapidesa o una certa lentitud, segons com es miri, en funció de la injecció de diners públics per intentar revitalitzar el teixit social. Sempre ha estat una ciutat mestissa per tradició. Totes les tradicions reben inevitablement quantitat de matisos i, de vegades, alguna inversió rehabilitadora, que servirà o no.