La predilecció posada al supermercat dels afores de Banyuls

Tinc el meu supermercat preferit als afores de Banyuls, obert cada dia al tranquil barri de la Rectoria amb un còmode horari ininterromput de 9h a 20h, excepte diumenges. Es tracta d’una gran superfície a la qual els rètols de la façana em donen la benvinguda també en català. Hi trobo la vella cervesa belga Lambic Kriek Mort Subite en ampolla de 75 cl, els millors vins i formatges, i una secció de revistes de premsa de frondositat babilònica en la qual puc triar i remenar sense límit. Només d‘aparcar a l’àmplia àrea d’estacionament ja sento un pessigolleig feliç. Tot seguit recorro  les llargues i opulentes prestatgeries quasi com un camí de descoberta. A França s’ha posat de moda criticar la rudimentària estètica de les grans superfícies comercials als afores de la ciutats, pensades per al cotxe i el consum de les classes populars. N’hi diuen la “France moche”, lletja, i ho qualifiquen de “metàtasi perirubana”. Ja concentren el 72% de les compres físiques del país i el govern ha anunciat un pla per contribuir a millorar-ne l'aparença. Tot això deu ser veritat al voltant de les grans ciutats i convinc que l’Auchan de Perpinyà no destaca pel bon gust de les instal.lacions, encara que caldria posar-se d’acord sobre el concepte de bon gust i no encobrir el menyspreudels snobs, ebris d'arrogància. La novel.la de la premi Nobel de literatura Annie Ernaux titulada Regarde les lumières mon amour (2014) transcorre en el paisatge protagonista de l’hipermercat, on neixen emocions, pensaments i records. En el meu cas, al de Banyuls.