Poètica viva de les escales mecàniques i les cintes transportadores

El gènere literari de la no ficció pot convertir qualsevol tema suposadament banal en gran "novel.la" sense abandonar la realitat, com torna a demostrar el francès Yves Pagès al recent llibre Cadenes sense fi: història il.lustrada de la cinta transportadora (Editions Zones). El lector pensa d'entrada en les escales mecàniques del metro com a principal exemple, però n’hi desgrana una colla d’altres, tant històrics com actuals: de les politges i plans inclinats amb què es construïen piràmides i catedrals fins els més acostats de la societat industrial: la cadena de muntatge, el transport de maletes facturades als aeroports, les caixes de pagament als supermercats, la cinta de córrer al gimnàs... A l’Exposició Universal de París de l'any 1900 es va  utilitzar per primer cop el tapis roulant, una vorera mòbil que tot seguit s’implantaria al metro en forma d’escales mecàniques o també de recorregut pla. La gràcia li posa l’autor del llibre amb la manera de desplegar una història del món a través d’aquests enginys.
Nascut a París el 1963, Yves Pagès fa gala de curiositat universal i habilitat narrativa. Ha publicat una desena de novel.les i assaigs, ha estat actor i director teatral, autor de ficcions radiofòniques, guionista cinematogràfic, director editorial, fotògraf... El 2021 va obtenir un primer èxit amb el seu llibre sobre estranyeses estadístiques titulat Una vegada de cada cent. Ara torna a demostrar que la literatura va més enllà del gènere de la novel.la i que alguns autors de no ficció, a l'alçada del novel.lista Flaubert,  també arriben a exclamar “Madame Bovary c’est moi” muntats damunt d'una escala mecànica real.