El petit i encastellat municipi interior de Begur (4.000 habitants) té un orografia del centre urbà que no permet deliris constructius. En canvi les seves cinc cales pràcticament sense població fixa de tot l'any (Sa Riera, Sa Tuna, Aiguafreda, Aiguablava i Fornells) han conegut a determinats punts una autèntica violació grupal del paisatge per part d'alguns promotors immobiliaris, per exemple la urbanització Jardins de Sa Riera Living (foto adjunta), d'un preu de venda de més de mig milió d’euros per habitatge malgrat trobar-se en litigi judicial contra la llicència d’obres i en risc remot d’enderroc. Fa temps que els joves de classe treballadora de Begur no troben habitattge assequible al seu poble i marxen a Palafrugell, de parc immobiliari més ampli a la vila interior, tot i que pateix el mateix fenomen especulatiu agut a les seves platges de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua-Xelida.
La febre persistent de l’urbanisme turístic només té una contrapartida. Durant la major part de l’any quasi tots els apartaments són buits. Aleshores baixo a Sa Tuna a última hora de la tarda només per contemplar com el raig de sol ponent tensa, imanta i encén la Punta d’es Plom. La roca que tanca pel cantó de garbí la petita badia com una petxina fulgeix damunt l’ombra ensonyada del llençol d’aigua amb la llum cruixent d’una puresa que no sembla d’aquest món. Les onades arriben mig adormides, indiferents, pacífiques, sense pretensions. A la cassola del mar de Begur, col.locat d’esquena, hi entreveig aquells dies el paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada