Actualment les immobiliàries i els restaurants de la platja de Tamariu practiquen preus més propis dels barris alts de Barcelona i s’hi sent parlar amb l’accent fonètic Upper Diagonal. Quan passa el pic de la temporada i s'acosta l'hivern, la joia d’aquesta cala recòndita llueix amb més intensitat i els restaurants que resten oberts ofereixen taules a les quals es pot dinar amb la companyia del sol més afectuós i benèvol de l’any, acarats a la meravella de la platja fistonejada pels pins i la remor mansa de les onades. Tot és qüestió de driblar la temporada alta i conèixer els moments i els racons privilegiats. Anys enrere salpàvem a primera hora de Calella de Palafrugell amb el bot només per contemplar des del mar l’espectacle fastuós de la boca
de l’escenari de Tamariu i esmorzar a la terrassa de Cal Rodondo, oberta la dècada dels 1940 per Lola Massaneda i el marit Salvador Bassols, conegut com el Rodondo per la complexió, rellevats més endavant pels fills Josep i Lluís a la barca i les seves dones Margarita i Anita a la cuina.
Si Margarita i Anita estaven de filis a aquella hora matinera, podíem esmorzar una fregida de sonsos o el peix del dia, altrament ens conformàvem de bon grat amb les anxoves confitades de la casa damunt d’una llesca lluent de pa xop de tomata i oli del bo. Quan alçàvem el porró, el caramell glaçat que formava el regalim de vi blanc entre el broc i els nostres llavis dibuixava l’orla d’honor de l'escena. Encara es pot repetir de manera escadussera, si es passa per ull del pic de la temporada alta i es trien els moments amagats de privilegi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada