L'Hotel Copacabana compleix 100 anys amb optimisme brasiler

Aquest 17 d’agost compleix 100 anys el mític Hotel Copacabana Palace, el Copa, obert el 1923 davant la platja més famosa de Rio de Janeiro. L’aspecte exterior del gran edifici (250 habitacions) és una mica soviètic. Va ser una imitació tropical del Negresco de Niça, tot i que la principal imatge li ve donada per la platja del davant, la cèlebre corba de la badia de Copacabana, de fama universal pel clima, la sorra de talc, les aigües turqueses i els cossos eburnis. Rio de Janeiro va ser la capital del Brasil fins el 1960, quan el seu centre urbà colonial ja havia pedut protagonisme enfront dels nous barris de la platja, convertits en símbols de progrés i modernitat en contrast amb la vellúria del passat, en impuls de futur viscut pels carioques i els visitants en banyador, enmig de papagais, flors tropicals, cocoters i aroma de guaiaba, a l'ombra dels morros o turons de les faveles. Els rics s’hi van començar a construir xalets, la classe mitjana primers blocs d'apartaments. El 1906 s’obria l'Avinguda Atlàntica adaptada al traçat sinuós de la platja, el famós Calçadao que avui és centre de gravetat, amb la concentració més alta d'hotels i apartaments de Llatinoamèrica. L’Hotel Copacabana va guanyar anomenada el 1933 amb la pel.lícula americana Flying Down to Rio (Volant cap a Rio), a la qual un aviador americà i director d'orquestra era contractat per inaugurar aquest establiment i s'enamorava de la seductora brasilera Belinha. El protagonistes, Gene Raymond i Dolores del Río, s'hi van veure eclipsats per una jove parella de ball que actuava per primer cop junta, com a secundaris: Fred Astaire i Ginger Rogers. Ha plogut molt des d’aleshores i al tròpic encara més, però la reputació del Copa i de la badia aguanten airosament tot el que li aboquin.