Incendi a Portbou, el maleït foc impune de cada estiu

Les flames van impedir la presentació anunciada ahir dissabte a Portbou del meu llibre L’exprés de París, el tren que ens va obrir les portes d’Europa (editorial Gavarres) per part del periodista portbouenc Ramon Iglesias i l’alcalde Gael Rodríguez. L’accés a la localitat i a la veïna Colera estava tallat i l’angoixa surava en l’atmosfera amb el fum. Fa dos anys em va tocar presenciar un altre foc forestal d’estiu al Port de la Selva, a la mateixa zona de l’Empordà fronterer. Vaig dedicar al trist espectacle i les seves causes endèmiques un capítol del meu recent llibre L’Empordà per a mitòmans (editorial Cal.lígraf). El periodista Ramon Iglesias ha fet aquest cop a Twitter un seguiment de les flames en directe tota la nit i l’endemà, amb les informacions de cada moment. El periodisme de debò s’escriu contrastant sobre el terreny les versions oficials. Ha merescut la felicitació d’altres twittaires, per exemple Antoni Clapés, el qual afegia: “Una televisió pública que ens costa 300 milions d’euros l’any no pot fer un seguiment en directe del foc de l’Alt Empordà i Portbou. Una gran vergonya”. Pel seu cantó, Ramon Iglesias escrivia entre imatges de les flames: “Portbou, un poble oblidat i maltractat de fa dècades pels governs d’Espanya i de Catalunya. Utilitzat un segle com a epicentre duaner, de trens de passatgers i sobretot de mercaderies, i ara decadent i sense inversió”.
A la capçalera de la seva pàgina de Twitter, Ramon Iglesias es defineix de la manera següent: “De Portbou. Resident a Girona. Deportat laboral a Barcelona. Vaig al perruquer a Figueres. Compro les botifarres a Garrigàs i la sopa de peix a Portvendres”. Aquest noi hauria d’escriure i publicar més sovint, sense necessitat d’incendis.