L’esvoranc del canvi climàtic i la mandra de canviar

Els humans no som més que uns simis evolucionats que creiem dominar la Terra. Això pot portar a l’extinció de la nostra espècie damunt d’aquest planeta, el qual continuarà amb tota tranquil.litat la seva vida biològica sense nosaltres. No tenim planeta B, però el planeta té un pla B sense nosaltres. La Terra ha viscut més del 95% del seu temps sense humans. No som els amfitrions de la naturalesa, sinó més aviat els invitats que n’abusen. La teoria de l’evolució de Charles Darwin per selecció natural i adaptació biològica, a més de desmentir l’origen diví dels sers vius, va demostrar que la naturalesa no ha estat mai immutable i que els seus canvis afecten les espècies que l’habiten. El libre de la biòloga Rachel Carson Primavera silenciosa que va llançar el crit d'alarma sobre l’actual canvi climàtic és del 1962. El organismes internacionals del ram certifiquen que aquest mes de juliol del 2023 ha estat el més calorós des que hi ha registres a finals del segle XIX. El secretari general de les Nacions Unides acaba de declarar: "El període de l'escalfament global s'ha acabat, ha començat l'ebullició global".
La situació ens obliga a repensar els modes de vida, però només volem escoltar els científics quan investiguen nous remeis contra les malalties i fugim d’estudi quan fan l’autòpsia de l’era del progrés industrial i demostren que no podem continuar consumint-ho tot, si volem preservar les condicions d’habitabilitat del planeta. Tots els organismes vius són fruit d’un equilibri de factors i depenen d’aquest equilibri. La vida no ha estat mai immortal—ni la individual ni la col.lectiva-- però hem d’intentar mantenir-la com si ho fos, malgrat que ens faci tanta mandra canviar d’hàbits, reformular prioritats i deixar-nos de creure els reis de tot. Som simis presumptuosos.