El Port de la Selva en el centenari de “Cançons de rem i de vela”

Enguany s’escau el centenari de la publicació de les Cançons de rem i de vela, el cinquè llibre de poemes de Josep M. de Sagarra, escrit als 29 anys i ambientat al Port de la Selva quan amarraven menys barques i més pescadors que ara a l’ombra del Puig Dijous i de la silueta carenera de la serra de l’Albera que capbussa el Pirineu al Mediterrani. El municipi recorda més a la via pública l'estada posterior del poeta J.V. Foix que no la d’Alexandre Plana o Sagarra, que van ser-ne els promotors literaris. Primer Josep Pla va fer descobrir Calella de Palafrugell als companys de la penya de l’Ateneu Barcelonès i allí va datar Sagarra el 1921 el seu anterior poemari Cançons de taverna i d’oblit. Dos anys més tard Alexandre Plana va arrossegar-lo a la descoberta del Port de la Selva, Pla se’n va doldre en un article displicent (diari La Nau, 22-11-1927) i Plana el va replicar amb un “Elogi del Port de la Selva” (revista D’Ací i d’Allà, febrer del 1928). J.V. Foix hi va començar a estiuejar dos anys més tard, a partir del 1925, mentre que Sagarra encara li va dedicar el 1928 la novel.la All i salobre i el 1933 la popular obra de teatre El Cafè de la Marina. L’aixecament franquista del 1936 ho va engegar tot a rodar.
Les Cançons de rem i de vela són conegudes sobretot pel poema “Vinyes verdes vora el mar” i per les dues més llargues composicions finals: “La balada de Luard, el mariner” i “La balada del Clavell Morenet”. El centenari és l’ocasió per rellegir amb sorpresa les altres 22 peces del recull. Sempre es retraurà a Sagarra l’enorme facilitat per versificar en la qual es gronxava. Sempre es retraurà al Port de la Selva que el recordi tan poc. Els dos retrets serien fàcils de superar amb una mica de curiositat lectora i de cultura cívica.