Una altra peça de Maillol a la via pública de Banyuls, i en van set

Banyuls de la Marenda acaba de col.locar la setena escultura d’Aristides Maillol a la via pública del poble natal. Hi va viure sempre en alternança amb París, on havia triomfat internacionalment. La recent profusió d’obres de Maillol a Banyuls recorda que la totalitat dels seus nus femenins monumentals (19 peces en pedra o més sovint foses en bronze o plom) es troben des de fa temps exposades de manera permanent als jardins de les Tulleries de París, davant del Louvre, gràcies a les gestions de la jove model i hereva Dina Vierny, la qual també va impulsar el petit Museu Maillol de la vall Banyuls fronterera, on havien treballat i conviscut fins la seva mort el 1945. Al jardí d'aquest deliciós museu es troba enterrat l’artista sota la seva famosa escultura Mediterrània. Obre tot l’any amb uns incòmode horari de 10h a 12h i de 14h a 18h. L’accés més directe per la nova carretera del Coll de Banyuls que surt d’Espolla es troba escandalosament barrat per les autoritats franceses des de fa dos anys i mig, amb vagues i absurds motius de lluita contra la immigració clandestina. Els fills de Dina Vierny continuen gestionant els drets de reproducció de l’obra de Maillol amb criteris propis. L’imponent escorç titulat “L’aire” (2,40 metres de llarg, 200 quilos de pes) col.locat el juliol del 2019 al passeig marítim de Banyuls és una prova d’artista, reproduïda posteriorment en resina i fibra de vidre revestida amb pols de plom.
Malgrat el prestigi mundial de les Tulleries, els monumentals nus femenins de Maillol no llueixen pas menys a Banyuls. Als banyulencs de la seva època els va costar molt creure en el talent d’aquell aparent rústec amb fama internacional. Era un problema d’estima i sobretot d’autoestima. Resulta impossible valorar les obres de Maillol si no es valora el substrat territorial del qual emergien. Va ser la clau per arribar al mateix nivell que Rodin. (foto Jean-Pierre Bonnel)