Un templet, el marc civilitzat que podem posar al mar

Un dels marcs civilitzats que l’home d’aquest país ha estat capaç de posar al Mediterrani és el templet de Linné, aixecat als jardins Mar i Murtra de Blanes  davant la cala de Sa Forcanera, amb columnes estriades i cúpula semiesfèrica, dedicat al botànic suec que va establir la nomenclatura moderna de les espècies, mestre del promotor d’aquest jardí botànic acarat al mar, Karl Faust. Ahir vaig tornar-hi per levitar una estona, tot esquivant els primers grumolls de la temporada turística. El blanenc Joaquim Ruyra, escrivia: “La naturalesa sembla manifestar, en aquell sereníssim paisatge marítim, pompes i gustos d’argenter”. En efecte, el templet lluïa com el primer dia, més i tot si tenim en compte tot el que hagut de suportar. Des de la mort sense descendència de Karl Faust el 1952, un patronat s’encarrega del manteniment de la finca oberta al públic. Al costat vaig visitar igualment els Jardins Pinya de Rosa, mancats del mateix manteniment.
El templet és una figura arquitectònica afortunada i definida, no s’ha de confondre amb una glorieta o lògia. El motllo insuperat el va construir l’arquitecte renaixentista Bramante a San Pietro in Montorio, al turó romà de Janícul. La lògia, pel seu cantó, disposa a la Costa Brava d’un exemplar sense rival, la dels jardins de Senya Blanca a S’Agaró, les set arcades de mig punt sustentades per columnes jòniques, dissenyades en pedra porosa per l’arquitecte Francesc Folguera el 1954 en un rampell d’elevació, un instant d’estat de gràcia, un altre dels pocs marcs civilitzats que els humans han pogut posar al mar.