Parlem de trens, però sobretot dinem al Motel Empordà de Figueres

L’editor del segell Gavarres, Àngel Madrià, va muntar divendres passat el debat “Parlem de trens” a l’Espai d’Art del Celler Espelt de Vilajuïga amb l’ex-alcalde socialista de Figueres Joan Armangué i jo mateix com autor del recent llibre L’exprés de París, moderats pel periodista portbouenc Ramon Iglesias. No sé si ens vam acabar de posar d’acord, perquè parlar de trens en l’actual situació de la nostra xarxa ferroviària resulta difícil de cenyir. Però de seguida vam coincidir en un punt concret: les qüestions importants mereixen una sobretaula més que una estrada. Per tant l’endemà vam anar a dinar tots quatre al Motel Empordà de Figueres, autèntic nus de comunicacions que treballa amb excel.lència suïssa. Vam fer santament, moderats aquest cop a prudent distància per la batuta de Jaume Subirós i el seu fill Jordi Subirós, amb els quals ens vam fortografiar.
Els valors crucials o les idees estratègiques excedeixen la capacitat de la paraula individual. Requereixen un concili de sobretaula desplegat amb civilitat, un diàleg socràtic, escoltar, debatre i acordar alguna síntesi amb ingredients de cadascú, posar fe en la llum d’algun encert i en la derrota futura de la inèpcia, pensar en comú i creure que les coses poden acabar millor del que esperàvem, si hi aboquem intel.ligència, convicció i atractiu. En definitiva, vam arribar in extremis, a l’hora tardana de la copa d’armanyac, a una conclusió compartida, clara i contundent: el dia que la nostra xarxa ferroviària rutlli com la cuina i la sala del Motel Empordà, serem un país de categoria.