La paraula "fraternitat" no hauria de sonar a arcaisme

La paraula "fraternitat" ha caigut en desús, però era l’anhel de moltes societats obreres que van adoptar-la quan encara no existia la Seguretat Social, després d’haver-se vist revalorada internacionalment pel lema de la Revolució francesa “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”, quan el cristianisme ja l’havia devaluada en la pràctica dels segles anteriors. Avui figura inscrita per llei damunt del portal de cadascun dels ajuntaments de la République veïna, encara que això no garanteixi gran cosa. També figura aquí en el nom d’alguns centres socials subsistents, a un carrer del barri barceloní de Gràcia, a la biblioteca municipal de la Barceloneta-Fraternitat. La foto adjunta correspon a l’actiu centre social i cultural de Sant Llorenç de la Muga, amb esplèndida terrassa abocada a la plaça major. També el trobem al Cafè la Fraternal d’Espolla, a Roses o a Salt, així com al cèntric casino del Centre Fraternal de Palafrugell, entre d’altres exemples possibles.
Va ser el nom de la primera coral catalana fundada per Josep Anselm Clavé el 1850 i del setmanari creat tres anys abans per Narcís Monturiol. Ara en diríem més aviat solidaritat. Fraternitat sona injustament a antigalla ingènua, per no dir arcaisme. N’hauríem de recuperar l’ús amb un sentit modern. No només en la pràctica de les ONG, encara més en la vida cívica de cada dia.