El colossal festival d’estiu d’òpera de l’Arena de Verona compleix enguany el centenari amb un altre cartell de luxe. La colossalitat no li ve donada només pels muntatges escènics que desplega, sinó per la capacitat de 13.000 espectadors (el Liceu i la majoria de colisseus lírics en tenen poc més de 2.000). Durant aquests cent anys s’hi ha representat 726 vegades l’
Aida de Verdi, seguida per
Carmen i
Nabucco. El 1947 hi va protagonitzar l’òpera
La Gioconda una Maria Callas de 23 anys, i hi va tornar l’any següent per encapçalar
Turandot, com més endavant
La Traviata o
El trobador. Les dimensions de l’Arena autènticament romana en ple centre urbà de Verona van portar a
instal.lar-hi el 2010 un sistema d’amplificació per als espectadors més allunyats de l’escenari. El 2013 la Fura dels Baus hi va signar una posada en escena d’
Aida. Dirigit des del 2018 per la soprano veronesa Cecilia Gasdia, el cartell del centenari ofereix 7 òperes i 49 representacions del 16 de juny al 9 de setembre, amb preferència per Verdi i altres autors italians, tot i que de tant en tant munten algun Wagner (Renata Tebaldi hi va triomfar el 1949 amb el paper d’Elsa de
Lohengrin).
A Itàlia l’òpera continua sent un gènere popular i les entrades es posen a la venda a partir de 32€. Les aglomeracions i la calor resulten inevitables, de manera que alguns cops m’agrada escapar-me del centre i anar a contemplar en calma el majestuós meandre que descriu el riu Adige al casc urbà de Verona des d’algun dels ventilats turons dels voltants, per exemple el de Castel San Pietro. És una de les "arias" més belles del món.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada