Elogi frescal de Sant Llorenç de la Muga, el bosc de ribera net

Anar a passejar al bosc amb amics aquests dies exigeix encertar bé el lloc per no sucumbir a la calorada, per exemple a les riberes frescals del riu a Sant Llorenç de la Muga, encara força immune a la sequera, a 18 quilòmetres de Figueres tot travessant Llers i Terrades. Dintre del nostre món aglomerat es troben racons d’excepció com aquest, tocats per la mà dels déus de l’aigua i per un manteniment actual digne del millor poblet francès. Les riberes de la Muga han estat habilitades aquí amb ponts de pedra restaurats i passarel.les metàl.liques, en un pacífic accés a peu pla al misteri net (que vol dir netejat), l’atmosfera humida, el tremolor freàtic, l’aroma vital, la brisa clorofíl.lica i la música palpitant del bosc. La Muga alimenta una alta productivitat natural d’arbres (verns, freixes, pollancres, salzes, oms) i ocells (merles, oriols, esparvers, bernats pescaires), quan el bosc de ribera està ben mantingut i actua de refugi espontani de les espècies.
Tot Sant Llorenç de la Muga és un exemple de conservació intel.ligent, les cases i l’entorn. El curs del riu i els regs que se’n deriven havien fet del municipi un centre d’activitat tèxtil, amb tints, molins drapers i adobaries. També un escenari de les temibles “mugades” o inundacions, l’última el 26 de setembre del 1992. Ara pot semblar un poble de postal o de pessebre, per la curosa restauració general induïda per les segones residències, però aquests qualificatius són ridículs. És un poble net, endreçat i bellíssim, el millor refugi de les espècies, inclosa la humana quan es tria bé l’indret i els acompanyants. (foto Josep M. Dacosta)