El meu mite de Marcelo Aparicio, retrobat a Sant Sadurní d’Anoia

Els periodistes de la meva generació hem tingut en un pedestal el col.lega argentí Marcelo Aparicio, corresponsal durant llargs anys de l’Agència France Presse a Barcelona i ara retirat a Sant Sadurní d’Anoia, on ens vam retrobar finalment ahir després de diversos intents. Nascut el 1945 a Buenos Aires com a nét i fill de periodistes, el mite Aparicio de tercera generació va començar a caminar quan, després de debutar molt jove al diari porteny La Nación, va rebre el 1970 una beca per estudiar a la prestigiosa Escola Nacional de Periodisme de Lilla (França), a la qual no va arribar mai. Es va quedar a Eivissa tres anys, abans d’instal.lar-se de periodista a Milà, Roma i París, on va entrar a treballar a la mítica redacció per a Llatinoamèrica de l’Agència France Presse de la Place la Bourse núm. 13. Hi compartia taula amb Mario Vargas Llosa, Julio Ramón Ribeyro, Sergio Berrocal, Óscar Caballero, el tarragoní exiliat Antoni Téllez Solà o més tard Xavier Domingo.
Del 1978 al 1981 va dirigir el pioner restaurant argentí La Estancia Vieja de la Diagonal núm. 529 de Barcelona, amb capacitat per a 120 comensals. Va tornar de corresponsal a Roma  i va intentar viure de nou a l’Argentina, abans de ser nomenat el 1983 delegat a Barcelona de la revista Cambio 16 i el Diario 16. Arran dels preparatius dels Jocs Olímpics aconseguiria que la seva vella coneguda France Presse obrís una delegació a Barcelona, que ell va dirigir fins a jubilar-se, tot i continuar col.laborant a la revista Time Out com a crític gastronòmic. Fa vuit anys que viu a Sant Sadurní d’Anoia i diu que algun dia acabarà la trepidant novel.la Bachata sobre la seva vida. Manté l’esperit de sempre i va ser un goig retrobar-lo.