Cada cop se senten menys rossinyols, però algun encara refila

El rossinyol és un ocellet insignificant de mida i per això difícil d’entreveure entre la vegetació del bosc, en canvi se’l reconeix com un dels que refila amb més bellesa de variacions melòdiques, sobretot durant el període reproductiu de primavera. Encara paro l’oïda al cant del rossinyol quan a partir del maig surto de la ciutat, però la reducció de múltiples espècies m'ho posa cada cop més difícil. El diari londinenc The Times anuncia cada any per tradició la notícia de la primera nit de primavera en què s’escolta el nightingale. La cèlebre “Oda a un rossinyol” de John Keats la va escriure al jardí de la casa que es visita al barri londinenc de Hampstead. Igor Stravinskili va dedicar una partitura magistral. Josep Pla li consagra un capítol elegíac al llibre Les hores. Aquest dies l’emissora France Musique dedica al cant del rossinyol una sèrie de podcasts amb il.lustracions musicals relacionades, per exemple l'ària “La maja y el ruiseñor” de les Goyescas d’Enric Granados a càrrec de Victòria de los Àngeles.
L’escriptor J.N. Santaeulàlia va publicar l'1 de maig del 2017 al seu mur de Facebook aquestes magnífiques observacions: “Velles nits de maig! Solia amenitzar-les, quan vivia al puig de la Puda, el cant del rossinyol. Avui que encetem el mes de les cireres, trobo a faltar els concerts d'aquell solista virtuós i infatigable. Per sentir-lo millor, he deixat la finestra ajustada. El rossinyol, emboscat, refila a ràfegues. Canvia de melodia, accelera, alenteix, improvisa. Tan aviat plora com riu, juganer i voluble. Quina filigrana, el cant d’aquest mozart de bardissa! De vegades s’hi fa amb tant d’entusiasme que sembla que s’ennuegui. Llavors acaba amb un estirabot. Calla un segon i comença de nou. De tant en tant flauteja, exànime, monòton, com si s’hagués ratllat o anés perdent l’alè. Però tot d’una es torna a engrescar, i el seu cant rinxolat, diàfan, quasi líquid, sona de nou sota el cel estrellat".