Pàgines
28 de juny 2023
La paraula "fraternitat" no hauria de sonar a arcaisme
26 de juny 2023
M’han regalat un xiprer, un símbol, un indicador viu
22 de juny 2023
Una altra peça de Maillol a la via pública de Banyuls, i en van set
21 de juny 2023
Les “Hores pallareses” d’Àngela Vinent són hores universals
19 de juny 2023
Elogi frescal de Sant Llorenç de la Muga, el bosc de ribera net
16 de juny 2023
El Mediterrani és exactament això, tan difícil de cenyir
15 de juny 2023
La trobada de l'opulent megaiot i la mísera pastera d’immigrants
14 de juny 2023
El meu mite de Marcelo Aparicio, retrobat a Sant Sadurní d’Anoia
12 de juny 2023
La baluerna inservible del castell militar de Figueres no cau a trossos
9 de juny 2023
El punt precís per casar-se als jardins lloretencs de Santa Clotilde
8 de juny 2023
Un templet, el marc civilitzat que podem posar al mar
7 de juny 2023
Festival d’òpera de l’Arena de Verona, cent anys com el primer cop
5 de juny 2023
Manuel Menéndez, una visió del món des de l’exacta frontera
Manuel Menéndez és defineix com un “producte de la frontera” i per això vaig voler-lo fotografiar al peu de l’orgullós cartell de carretera situat a la sortida de Cervera de la Marenda, una peça de museu intacta des de l’època del general De Gaulle que sempre m’ha semblat altament simbòlica, ara empastifada pels brètols i potser condemnada a desaparèixer injustament amb l'excusa de les obres de pavimentació en curs. L’escriptor, escultor, traductor i fotògraf Manuel Menéndez va néixer i es va criar a Cervera, nét de l’emigrat cap de l’estació de Portbou durant la Guerra Civil, fill de pare asturià represaliat i mare catalana. Es va llicenciar a la universitat de Perpinyà en Literatura Hispànica i va fer carrera com a gestor cultural nòmada de la République: director de l’Aliança Francesa a Mèxic DF del 1983 al 1993, a les ciutats brasileres de Goiânia i Sâo José dos Campos del 1997 al 2001, al Centre Cultural Francès de Malabo (Guinea Equatorial) del 2001 al 2003. Des del 1973 té el domicili a Llançà, casat amb la llançanenca Isabel González. Fa set dècades que travessa aquesta frontera com si fos el passadís de casa, i l’experiència sempre és un grau. De petit ja ho feia per anar a veure l'àvia materna que s'havia quedat a Portbou, de gran manté el fisioterapeuta de