La gran aventura insospitada del NitBus, cada dia, sota casa mateix

Una amiga tenia una ocupació nocturna en el món de la restauració que la feia plegar de matinada. Quan enllestia la feina agafava el NitBus per tornar a casa i va descobrir-hi un nou món, dia rere dia, durant dos o tres anys. Li agradava escriure i prenia notes del fets insospitats que presenciava cada dia a bord del NitBus, carregats d’incidències i observacions en viu. L’endemà les redactava amb voluntat d’estil i les publicava a Facebook. Els seus articles tenien molts seguidors a les xarxes, meravellats com ella d’allò que passa de nit a la ciutat, més concretament entre els usuaris poc acabalats del NitBus. Se’n va derivar una sèrie literària d’allò més exòtica, viscuda sobre el terreny quotidià i alhora desconegut per al públic lector habitual, el públic diürn. Ho va recopilar en forma de llibre i ho va presentar sense èxit a diferents editorials, malgrat que l’autora ja havia guanyat un premi literari de narrativa amb el seu llibre Pati de veïns sobre l’univers entrevist a través del balcó durant el confinament. Es diu Àngela Vinent i el seu esplèndid llibre porta el títol Mentre Barcelona dorm. Ahir diumenge el diari La Vanguardia publicava una doble pàgina de Josep Fita titulada “Relat d’una nit al NitBus”, amb aquella descoberta sensacional que Àngela Vinent va viure durant més de dos anys i va convertir en llibre, encara inèdit.