Els esmorzardors tenim un santuari consolidat a la Granja Elena

Els llegendaris esmorzars de forquilla de la Granja Elena, al Passeig de la Zona Franca de Barcelona, tenen com a punt fort la seva carta de plats de lluïment en matèria d’alta cuina de barri, per exemple aquests ous ferrats amb cocotxes de bacallà al pil-pil de la foto adjunta. La fotogènia del plat pot semblar discutible, però puc certificar que el paladar no els discuteix res, més aviat els aplaudeix amb fervor. L’àvia Paquita Molina i els pares Olga Calvo i Abel Sierra van convertir a partir del 1974 la minúscula Granja Elena en concorregut lloc d’esmorzars dels treballadors de la Zona Franca, que des del 2007 dirigeixen els fills Borja, Patricia i Guillermo amb el lloable criteri d'ennoblir i renovar la cuina del primer àpat del dia amb guisats

exquisits: el capipota, el fricandó, la carxofa amb botifarra negra, el tàrtar de toro i tomàquet, els pèsols de Cabrera amb panceta, el risotto de tòfona i foie, la ventresca de tonyina amb suc de marmitako o el repertori d’ous ferrats amb infinitat de combinacions. La mateixa creativitat s’aplica a la panòplia d’entrepans i a la carta de vins. Avui és un lloc de pelegrinatge local i internacional, malgrat les incomoditats del petit i atapeït local. Els esmorzadors hi tenim un santuari de fe molt consolidada. Si els petits bars que treballen a cadascun dels mercats municipals de la ciutat apliquessin el mateix lloable crietri que la Granja Elena, hauríem de reescriure encara anb més entusiasme el llibre que Àngela Vinent i jo mateix vam publicar el 2020 amb el títol Cuines amagades. Ruta gastronòmica pels bars dels 40 mercats de Barcelona (editorial Cossetània).