El pescador Moisès Tibau, vist com l’Hermós del segle XXI

L'altre dia vaig presentar a Cadaqués la reedició del famós llibre de Josep Pla que porta com a títol el nom d’aquest municipi i, mentre explicava que l’escriptor va descobrir l’indret de jove arran de les escapades per mar amb el seu amic i popular mariner anomenat l’Hermós, vaig adonar-me que entre el públic assistent s’hi trobava Moisès Tibau, un dels dos únics pescadors professionals avui en actiu de la localitat. Sense deixar de parlar, em vaig fixar en la seva somrient cara rodona i em va semblar que és l’Hermós del segle XXI, el pescador savi capaç d’ensenyar tantes coses sobre el món en general amb senzillesa i fraternitat. Li ho vaig comentar durant la copa de vi servida després dels parlaments i em va dir que aquell paper pertocava més aviat a l’ancià Benvingut “Venido” Descamps, el qual li ho va ensenyar tot de l’ofici i, en jubilar-se, li va regalar la barca Gargal amb la què ara treballa ell.
El cas de Moisès Tibau és excepcional i representatiu de l’època d’avui. Nascut a Cadaqués el 1963, és fill de Júlia Serva Busquets i de Moisès Tibau Pell, que havia estat mestre a diferents localitats gironines. Va començar de fotoperiodista al diari El Punt. Després de viure dos anys a Nova York, es va iniciar a la pesca professional a la localitat natal. Ara comparteix la feina de pescador amb la ceràmica i la pintura artística. El 19 de juliol del 2022 el diari The New York Times publicava un reportatge que deia: “Moisès Tibau puja al seu bot de fusta de matinada i salpa d’un aflorament escarpat davant la casa on Salvador Dalí componia algunes de les seves pintures surrealistes més famoses. Però mentre s’endinsa lentament en una badia deserta, Tibau es mostra amoïnat per la imminent amenaça de la modernització”.
És una arrencada perfecta per a les meves vagues intencions. Moisès Tibau em va assegurar que a l'estiu em tornarà a invitar a l’autèntic i reduït Senat d'aquest país, al voltant de la taula del moll de Portlligat. Les places disponibles són escassíssimes i es regulen per la riquesa d’esperit, no per cap altra.