El restaurant del Bulli és una cosa i cala Montjoi una altra

El restaurant El Bulli de Cala Montjoi (Roses) torna a obrir com a museu el 15 de juny de la mà del propietari Ferran Adrià. Els tickets de la visita ja s’han posat a la venda a un preu de 27,5€ per persona. Em costa entendre quin sentit té invertir 11 milions d’euros per convertir en museu les instal.lacions d’un antic restaurant, ni que fos el número 1 del món segons algunes guies del ram. Hi havia una altra opció: tornar el paratge de Cala Montjoi al seu estat anterior, “re-naturalitzar” com va fer l’administració pública al veí Club Mediterranée del Cap de Creus. No vaig ser client del Bulli, en canvi ho sóc de Cala Montjoi. Representen dues coses diferents en un mateix punt afortunat. El Bulli era un restaurant de preu prohibitiu, la cala és una de les més belles del país amb accés lliure, en ple Parc Natural del Cap de Creus.
D’entrada va ser obra del metge naturista alemany Hans Schilling i la seva muller Marketta Schilling, que el van obrir el 1962, ampliat l’any següent amb la terrassa porxada. A partir del 1975 s'hi va abocar la nouvelle cuisine de Jean-Louis Neichel i Jean-Paul Vinay, rellevats el 1984 per un xef de 22 anys anomenat Ferran Adrià. S'hi arribava des de Roses després de recórrer 7 km d'infame camí de terra, sense haver pogut reservar per absència de línia telefònica. El 1981 s'hi havia incorporat com a director el també joveníssim Juli Soler. El 1990 Soler i Adrià van comprar la propietat als Schilling.
Inclús quan el Bulli es trobava al zenit amb clientela d'arreu del món, jo seguia recorrent a Cala Montjoi altres replecs tranquils, d'aquells que van fascinar el metge naturista alemany igual com ara a mi. La meravella de Montjoi ve de molt abans que el Bulli.