Pàgines

14 d’abr. 2023

El prodigi de la violinista Hilary Hahn al marge del pas del temps

La nena prodigi del violí ja té ara 43 anys, però això no hi fa res. La nord-americana Hilary Hahn continua enlluernant a cada ocasió, com al seu últim disc dedicat a obres de Dvorák, Ginastera i Sarasate. El fet de debutar discogràficament el 1997 amb partites i sonates de Johann Sebastian Bach era d’un atreviment i d’un resultat reservat als genis, rematat amb esclat el 2003 amb un dels discs més estimats de la meva col.lecció: la seva versió enèrgica i alhora delicadíssima del Concert per a violí núm. 2 de Bach i, encara més, del Concert per a dos violins del mateix compositor (secundada per Margaret Batjer). Vaig escoltar Hilary Hahn en viu el gener del 2011 a l’Auditori barceloní i ha tornat en repetides ocasions amb repertoris molt variats. La constància d’actuacions i d'enregistraments mostra amplitud de criteri i versatilitat, com quan ens fa redescobrir ara el Concert per a violí op. 30 del gran argentí Alberto Ginastera. Jo dec ser menys constant i versàtil que ella i torno a escoltar amb freqüència la seva versió juvenil, solidíssima i fascinant de Bach. Em mantinc alerta davant les noves propostes que enregistra i hi detecto la qualitat personal que les distingeix, però poso de nou el disc del 2003 amb el Concert per a violí núm. 2 i el Concert per a dos violins de Bach per reassegurar-me en les conviccions bàsiques, fundacionals, com un amor correspost de joventut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada