La nena prodigi del violí ja té ara 43 anys, però això no hi fa res. La nord-americana Hilary Hahn continua enlluernant a cada ocasió, com al seu últim disc dedicat a obres de Dvorák, Ginastera i Sarasate. El fet de debutar discogràficament el 1997 amb partites i sonates de Johann Sebastian Bach era d’un atreviment i d’un resultat reservat als genis, rematat amb esclat el 2003 amb un dels discs més estimats de la meva col.lecció: la seva versió enèrgica i alhora delicadíssima del Concert per a violí núm. 2 de Bach i, encara més, del Concert per a dos violins del mateix compositor (secundada per Margaret Batjer). Vaig escoltar Hilary Hahn en viu el gener del 2011 a l’Auditori barceloní i ha tornat en repetides ocasions amb repertoris molt variats. La constància d’actuacions i d'enregistraments mostra amplitud de criteri i versatilitat, com quan ens fa redescobrir ara el Concert per a violí op. 30 del gran argentí Alberto Ginastera. Jo dec ser menys constant i
versàtil que ella i torno a escoltar amb freqüència la seva versió juvenil, solidíssima i fascinant de Bach. Em mantinc alerta davant les noves propostes que enregistra i hi detecto la qualitat personal que les distingeix, però poso de nou el disc del 2003 amb el Concert per a violí núm. 2 i el Concert per a dos violins de Bach per reassegurar-me en les conviccions bàsiques, fundacionals, com un amor correspost de joventut.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada