No vaig saber mai què hi feia, però vivia a Barcelona durant la dècada dels anys 80 el periodista francès Jean-François Fogel, que acaba de morir a París als 76 anys. Ens trobàvem regularment per xerrar al seu pis del carrer Diputació i em deixava la seva mansarda de l’Île Saint-Louis per les meves estades a París. Era amic d’Alfons Quintà i de Montserrat Casals Couturier, entre d’altres catalans que esmentava poc, per un agut sentit de la discreció. Viatjava contínuament, tot sovint agafava l’avió per anar a portar en mà el seu article setmanal a la revista
Le Point. L’apassionava l’enigma
d’Antoni Gaudí, indagava sobre Salvador Dalí i va acabar per incorporar-se al patronat de la Fundació Gala-Dalí a través de Robert Descharnes. Tenia moltes entrades en la premsa parisenca, però havia triat viure a Barcelona.
Més endavant es convertiria en especialista de la transformació digital de la premsa, president del consell rector de la Fundació Gabo de Periodisme per invitació de Gabriel García Márquez, director al prestigiós Institut de Ciències Polítiques de París (Sciences Po) d’un màster i membre del Consell Llatinoamericà de Prisa Media, la societat editora del diari El País. Però els anys 80 vivia a Barcelona i no vaig arribar mai a endevinar per què. Recordo els seus ullets eufòrics quan vaig fer-lo adonar que en català el cognom Gaudí sonava igual que el verb gaudir. I també la seva mansarda amb balcó abocat sobre els teulats de l’Île Saint-Louis.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada