Encara que sembli contradictori, les obres públiques les executen empreses privades que s’han convertit en colossos a través dels pressupostos de l’Estat. Ara una de les més grans, Ferrovial, acaba d’anunciar que trasllada la seu social de Madrid a Holanda per obtenir avantatges fiscals. Les set grans constructores privades del país que acaparen el 70% de l’obra pública (Acciona, Dragados-ACS, FCC, Ferrovial, OHLA, Sacyr i Isolux) van rebre el 2022 una multa històrica de 203 milions d’euros, la més elevada imposada mai per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, però no la primera que rebien per part d’aquest organisme, per haver-se concertat il.legalment entre elles durant els vint-i-cinc anys transcorreguts entre el 1992 i el 2017 amb l’objectiu de copar les licitacions d’infraestructures civils i infringir les normes de contractació pública, lliure competència i transparència entre tots els candidats.
En realitat l’única sanció efectiva hauria estat que no es poguessin tornar a presentar a concursos d’obra pública, almenys durant el llarg temps que duraran el seus recursos contra la resolució. El president de Ferrovial, Rafel del Pino Calvo-Sotelo, va cobrar el 2022 un salari anual de 5,26 milions d’euros, un 16% més que l’any anterior, segons l’informe de remuneracions tramès preceptivament a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada