El bar dels Templers a Cotlliure torna a canviar, com l’època

El bar, restaurant i hotel dels Templers és una institució al centre neuràlgic de Cotlliure, un focus de moltes coses, regentat durant llargs anys per René Pous i tot seguit pel fill Jojo Pous (foto adjunta). Heretat el 2013 per la néta Manée Pous, el va arrendar a Patrick Palacio, el qual hi havia entrat a treballar com a rentaplats fa trenta-sis anys i s’ha convertit en el gerent durant l’última dècada. Ara plega però no se’n va gaire lluny, atès que dirigirà Le Paco al carrer del costat. La festa de comiat de Patrick Palacio a la sala dels Templers, entapissada de quadres dels pintors que han passat per Cotlliure, ha reunit 400 persones agraïdes. Les institucions i les èpoques canvien, ja se sap. Jo tenia per costum només d’arribar a Cotlliure anar a saludar dos vells coneguts: Antonio Machado i Jojo Pous. Un a l’entrada del cementiri vell, l’altre al bar dels Templers. Antonio Machado em rebia amb l’aleteig dels missatges d’afecte escrits sobre qualsevol paper que els visitants deixen damunt la tomba. Jojo Pous m’acollia amb una exhibició lluminosa de les seves dents de conill i un got de “petit Banyuls”, el vi dolç cerimonial d’aquesta terra.
A Machado li comentava coses d’actualitat, les quals li donen la raó retrospectiva en tants aspectes. A Jojo també els hi comentava i, recalcats a la barra en forma de barca del seu bar, aviat ens posàvem d’acord. Si no el trobava en aquell moment, el cambrer exclamava a la meva arribada la mateixa frase que ja va fixar Josep Pla a propòsit del pare: "El senyor Pús no hi és plús!". Però de seguida tornava. No se n’anava gaire lluny, com ara Patrick Palacio.