S’ha tornat a produir la tragèdia de 62 immigrants ofegats en el naufragi d’una pastera diumenge passat davant les costes italianes de Calàbria, un atroç degoteig permanent dels últims anys davant l’absència de política coordinada d’immigració. Calculen que la demografia envellida dels països de la Unió Europea requerirà 60 milions de treballadors immigrants el 2050 i que la majoria seran africans. A Catalunya una de cada quatre naixences és de mares immigrants i contribueix a pal.liar el declivi de la demografia local. La primera nacionalitat estrangera a Catalunya són els marroquins (235.000 residents). Aquí i arreu d’Europa quasi tots hem estat immigrants a un moment o altre de la història. Els governs europeus es resisteixen a regular un problema candent, tal com convé als poderosos per devaluar el mercat de treball.
Els africans malden per accedir a Europa i hi deixen la pell per la perversitat dels traficants, la inacció de les autoritats i l’escassa sensibilització – o l’oposició-- ciutadana sobre un drama col.lectiu. Les últimes notícies són esfereïdores i perfectament previstes.
Els costos humans del drama afecten poc l’electorat del qual depenen les autoritats responsables. Els nous mendicants no formen part urgent dels problemes a resoldre. A la civilitzada Europa dels valors democràtics ens hauria de caure l'ànima als peus davant l’apocalipsi a foc lent al nostre litoral damunt del nou proletariat que necessitem.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada