L’AVE no es va inventar per anar a Madrid, ja em perdonaran

Les companyies que exploten les línies ferroviàries d’alta velocitat, un cop desnacionalitzades per la legislació europea, presenten aquests dies balanços fabulosos de l’augment de passatgers entre Barcelona i Madrid, sense confessar que la nova xarxa de via duplicada d’alta velocitat va ser concebuda i subvencionada per al transport de viatgers i mercaderies a escala europea, cosa que continua escandalosament pendent. Tot el que fa referència a l’AVE s’ha convertit en un despropòsit monumental, començant pel fet que Espanya sigui el segon país del món amb més extensió de nova xarxa ferroviària duplicada amb alta velocitat i la menys utilitzada, sense unir encara la segona i la tercera ciutat del país: Barcelona i València. Les grans constructores privades d’obres públiques s’han vist afavorides amb aquest negoci de proporcions faraòniques, mentre que les Rodalies, el Corredor Mediterrani i el transport de mercaderies per via fèrria poden esperar. S’han malgastat anys de bonança econòmica i de subvencions europees. Només el 7% dels viatgers i l’11% de les mercaderies es desplacen actualment en tren, segons dades del ministeri de Transports.
El ministeri de Foment destina el 36% de la inversió anual  a la continuació de les obres de l’AVE, trenta anys després d’inaugurat, per un import anual de 3.700 milions d’euros. Entre 1992 i 2007 ja s'havien invertit a Espanya 16.309 milions d’euros a l'alta velocitat ferroviària, segons xifres oficials d'Adif. D'aquella inversió, quasi la meitat procedia de subvencions europees. La implantació multimilionària i molt parcial de l’AVE ha anat en detriment dels serveis ferroviaris de proximitat i mitjanes distàncies, utilitzats per molts més viatgers i moltes més mercaderies.