Jardí d’hivern a la casa de John Keats a Londres

Ni que sigui sota el cel plomís habitual de Londres, els bancs semicirculars de fusta col.locats al jardí de la casa del poeta romàntic John Keats al barri de Hampstead són el punt ideal per declinar a mitja veu l’harmonia secreta dels últims versos del seu poema Sobre una urna grega: “Veritat és bellesa, bellesa és veritat’: i tot el que a la terra ara sabeu, i més ja no us caldria”. La casa ha tingut la sort de trobar-se a un barri de Londres revalorat en atractiu entre els ciutadans d’avui. Hampstead continua sent un barri pacífic, un poblet costerut de cases victorianes a vint minuts de metro del centre, amb bosc, llacunes concorregudes pels banyistes a l’estiu i els practicants del pícnic dominical, abans d’acudir al pub The Holly Bush a l’hora de la posta de sol i sopar-hi el sandvitx de crancs de Cornwall o el conill a la menta. La poesia romàntica de Keats manté una elevada audiència. Les versions en català degudes a Marià Manent continuen sent d’una delicadesa extrema, tocades pel pas del temps. A la famosa Oda a un rossinyol hi apareix l'expressió “tender is de night”, que donaria títol a la novel.la de Francis Scott Fitzgerald, i que Manent tradueix per: "Fa una nit tendra. I el seu tron és potser la Lluna reina".