L’11 de febrer del 1873, ara farà 150 anys, el Congrés de Diputats i el Senat van proclamar la Primera República espanyola per 258 vots contra 32, després de dos anys d’experiment fallit del rei Amadeu de Savoia en el tron de d'Isabel II de Borbó, deposada per la revolució liberal comeguda com la Gloriosa. El nou règim republicà va durar fins el desembre del 1874, estroncat pel cop d’Estat militar a favor del jove Alfons XII de Borbó, que moriria prematurament de tuberculosi el 1885, als vint-i-set anys, succeït pel seu fill pòstum Alfons XIII. La Primera República no va arribar a tenir un cap de l’Estat, a l’espera de la nova Constitució pendent, però va disposar de cinc presidents del govern en menys de dos anys: l’advocat barceloní del Partit Federal Estanislau Figueras, el també advocat barceloní del mateix partit Francesc Pi i Margall (per això anomenada la república dels catalans), el filòsof andalús Nicolás Salmerón, el catedràtic gadità Emilio Castelar i el general Francisco Serrano que l’aboliria. Les eleccions del maig del 1873 van guanyar-les els republicans federals per l’abstenció dels partits monàrquics i les organitzacions obreres (la participació a Catalunya va ser del 25%). L’intent reformista de la Primera República toparia amb la tercera guerra carlina, la guerra de Cuba i l’escàs suport internacional. França, Gran Bretanya i Alemanya no la van reconèixer per por de la desestabilització o perquè els convenia una Espanya endarrerida i poc competitiva. Va ser tanmateix el germen de la Segona República quaranta anys més endavant, estroncada per un altre cop d’Estat militar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada