No hi més cera que la que crema, però és molta

La novel.la Cera de Miquel Pairolí, acabada de reeditar per l’editorial Gavarres, conté un capítol literàriament magistral sobre el record infantil d’una fàbrica familiar de l’especialitat. Els antics usos de les espelmes en l’enllumenat domèstic, el culte religiós o com a recurs de substitució en èpoques de restriccions elèctriques s’han reorientat avui cap a finalitats decoratives, de manera que el sector coneix un dinamisme sostingut i modernitzat, tant aquí com a escala internacional (el país europeu de més consum és Noruega, per amenitzar les llargues hores de foscor natural). A Barcelona continuen en activitat cereries històriques, com la botiga Subirà del carrer Llibreteria. La cinquena generació de l’empresa figuerenca Ceres Roura ha triplicat en deu anys la producció, ocupa quaranta empleats en una moderna fàbrica, arriba a 300.000 espelmes per dia, factura 12 milions d’euros anuals, és líder de vendes a Espanya, exporta arreu d’Europa, presideix l’Associació Europea de Fabricants d’Espelmes, disposa de la filial Roura Candles Inc als Estats Units i ha subministrat l’abundant cereria de tres superproduccions televisives: Els Tudor, Vikings i Joc de trons. En aquest context, la literatura que hi aboca Miquel Pairolí a la novel.la Cera desprèn una visió lluminosa.