Arran de la meva primera anada a Londres de molt jove vaig visitar la tomba de Karl Marx al cementiri gòtic de Highgate, amb la seva monumental testa en bronze damunt del pedestal. Encara no he perdut aquella inclinació malgrat el temps transcorregut i els canvis socials viscuts. El personatge manté la plusvàlua d’haver posat en qüestió el sistema capitalista i cridar a superar-lo, el mèrit d’haver argumentat un somni. El filòsof i agitador prussià va viure trenta-quatre anys a Londres, hi va escriure
El capital i hi va morir de bronquitis el 1883. També és veritat que per llegir la crítica més ferotge contra el capitalisme ja no cal obrir
El manifest comunista, sinó el liberal i solvent
Financial Times. La portada del 18 de setembre del 2019 proclamava “El capitalisme necessita un reinici”, en el sentit de reinventar-se per arribar a una millor distribució de la riquesa i esquivar l’explosió social. També ho han advertit Tony Judt, Thomas Piketty, Naomi Klein i aquí Josep Fontana o Paco Fernández Buey, entre una colla d'altres. Alguns dels postulats marxistes o la seva aplicació en determinats països podien estar equivocats, altres inclús s’han quedat curts. El proletariat industrial ha estat substituït
per la nova classe dels precaris. La desigualtat ha crescut amb rapidesa desvergonyida, més o menys maquillada segons els llocs. La nova riquesa de la globalització es concentra en l’1% dels ultra-rics i la pobresa creix en tota la resta de població, ja sigui a Calcuta, a Londres, a Barcelona o arreu. Avui el tranquil barri londinenc de Highgate està colonitzat per propietats dels magnats de les antigues repúbliques soviètiques i s’ha vist rebatejat com a Sant Londonburg (el preu mitjà de la cases és de 14 milions d’euros). Per cert, l’entrada al cementiri de Highgate costa 4,50 lliures. Karl Marx genera plusvàlues també després de mort.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada