Els versos del Tasso encara s’aguanten, al seu café de Bèrgam

La família del poeta renaixentista Torquato Tasso, que els batxillers italians aprenen com una de les glòries nacionals de l’època (amb Dant, Petrarca i Ariosto), procedia de la ciutat de Bèrgam i per això a la plaça major se’l recorda amb el nom d’aquest cèntric establiment. La seva tumultuosa vida va cridar l’atenció de molts autors posteriors: Carlo Goldoni li va dedicar el 1755 una tragèdia en cinc actes i Goethe una altra sobre els seus últims anys enfollits, lord Byron el monòleg poètic El lament del Tasso, Gaetano Donizetti l’òpera Torquato Tasso i Baudelaire el poema Sur le Tasso en prison. La seva obra més coneguda són els quinze mil versos èpics de Jerusalem alliberada, ambientada en la Primera Croada, que avui es fan una mica llargs. A mi m’han quedat més els de la seva obra obra teatral del 1573 Aminta, quan diu: “Forse, se tu gustassi anco una volta
 la millesima parte de la gioie
 che gusta un cor amato riamando,
 diresti, ripentita, sospirando:
 Perduto è tutto il tempo
 che in amar non si spende”. Encara s’aguanten ara, recitats a mitja veu davant del concorregut Caffè del Tasso a la plaça major de Bèrgam.