La família del poeta renaixentista Torquato Tasso, que els batxillers italians aprenen com una de les glòries nacionals de l’època (amb Dant, Petrarca i Ariosto), procedia de la ciutat de Bèrgam i per això a la plaça major se’l recorda amb el nom d’aquest cèntric establiment. La seva tumultuosa vida va cridar l’atenció de molts autors posteriors: Carlo Goldoni li va dedicar el 1755 una tragèdia en cinc actes i Goethe una altra sobre els seus últims anys enfollits, lord Byron el monòleg poètic
El lament del Tasso, Gaetano Donizetti l’òpera
Torquato Tasso i Baudelaire el poema
Sur le Tasso en prison. La seva obra més coneguda són els quinze mil versos èpics de
Jerusalem alliberada, ambientada en la Primera Croada, que avui es fan una
mica llargs. A mi m’han quedat més els de la seva obra obra teatral del 1573
Aminta, quan diu: “
Forse, se tu gustassi anco una volta
la millesima parte de la gioie
che gusta un cor amato riamando,
diresti, ripentita, sospirando:
Perduto è tutto il tempo
che in amar non si spende”. Encara s’aguanten ara, recitats a mitja veu davant del concorregut Caffè del Tasso a la plaça major de Bèrgam.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada