Es pot discutir el motiu pel qual és necessari desplaçar-se fins la National Gallery de Londres per contemplar la “Venus del mirall” de Velázquez, un dels nus pictòrics més valorats de la història de l’art, en particular pel que fa al punt focal del cul, pintat el 1650 i rapinyat pel duc de Wellington després de les victòries militars a Espanya contra les tropes ocupants napoleòniques. Allò indiscutible és que el sofà de cuir vell amb muntura de fusta que el museu londinenc ha col.locat al davant del quadre ofereix un confort contemplatiu digne de la millor causa i la millor estona. Es tracta de l’únic i magistral nu femení en tota la producció de Velázquez. El personatge mitològic de Venus va ser un dels més socorreguts en la història de la pintura i es poden trobar moltes altres Venus in puribus naturalibus. La de Velázquez ha superat tots els mestres anteriors, s'ha endut la palma sobretot per aquest cul, més que pels blaus de les seves Immaculades, els porpres del papa Innocenci X o les tenebrors de la forja de Vulcà.
La "Venus del mirall" velazquenya és ara propietat de la National Gallery i va suscitar una polèmica puritana, atès el protagonisme central i reconegut del cul. Per tallar la discussió, el diari The Times va recordar que està considerada com “potser la més excel.lent pintura de nu al món”. La percepció de la bellesa no és obligatòria, universal, ni tan sols corrent. De vegades es converteix en experiència commoguda, expressió del desig de posseir-la o de contrapesar la por de perdre-la. El sofà de cuir vell col.locat per la National Gallery davant d’aquesta obra mestra ajuda a consolar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada