La salvetat és una excepció que es manté en el nomenclàtor

Passejar sense rumb precís però amb l’ull despert pels carrers de pobles i viles petites acostuma a oferir sorpreses que en altres escenaris més concorreguts passarien desapercebudes. Per exemple, no és gens corrent trobar un carrer amb aquest nom de la foto adjunta. D’entrada vaig pensar que es referia a la salvació ultra-terrena perquè es trobava camí del cementiri de la localitat, però m’equivocava. A l’Edat Mitjana la salvetat designava una àrea de protecció de fugitius, sagrera extraterritorial o refugi d’immunitat al voltant d’una propietat eclesiàstica. El nom s’ha perdut quasi del tot, malgrat que alguns veïnats el mantenen. Al municipi empordanès de Jafre s’hi troba una capella de Sant Antoni de la Salvetat, amb el molí i el veïnat corresponents. A escassa distància hi ha carrers de la Salvetat en el nomenclàtor de Parlavà i de Foixà, però sòn aparicions escadusseres. En canvi la paraula s’ha mantingut viva en l’expressió “amb la salvetat de” o “fent salvetat de”, que significa excepció feta de, llevat que o tret que. La salvetat, doncs, és una excepció en tots els sentits. M’ho va semblar al primer cop d’ull, vaig fer-li la foto adjunta i em vaig quedar mirant-la amb una vaga interrogació que m’ha servit per desxifrar-la.