La República esbossa un mig somriure a la seva plaça de Barcelona

La sortida de l'estació de metro Llucmajor estampa contra el monument a la Primera República que s’alça a la plaça del mateix nom, un nu femení al.legòric de grans dimensions, una madonna laica de l’escultor Josep Viladomat. El sol del matí imprimeix al bronze un esclat encara més viu, amb el braç esquerre que alça les fulles de llorer en símbol de victòria o potser de pau, pietat i perdó. La miro als ulls i li dedico una jaculatòria. Tot seguit enfilo el Passeig de Valldaura, el bulevard arbrat amb quatre fileres de magnoliers, pollancres i palmeres. Segueixo les mestresses de casa que arrosseguen el carretó d’anar a comprar i esmorzo al renovat del mercat de la Guineueta. A la sortida torno a mirar als ulls l’estàtua de República i comprovo que esbossa un mig somriure als llavis. Aquest monument ha conegut una història tristíssima, erigit el 1932 a la cruïlla del Passeig de Gràcua amb la Diagonal en homenatge al president de la Primera República, Francesc Pi i Margall, amb la bella figura al.lusiva de l’escultor Viladomat.
El franquisme va suprimir el nom de Pi Margall, el medalló amb la seva efígie i l’escultura, reemplaçada per un succedani de l’escultor Frederic Marés dedicat a la Victòria, retirat el 2011. L’Ajuntament democràtic no es va atrevir a restituir l’escultura de Viladomat al seu lloc. Ara llueix a la Plaça de la República (abans Plaça Llucmajor), a la cruïlla del Passeig de Valldaura amb la Via Júlia i el Passeig de Verdum.