El ritual d’anar a Roma com qui torna a casa

Anar periòdicament a Roma com qui torna a casa és una mena de ritual, ja sigui durant les dates del Capodanno o en qualsevol altre moment de l'any. Els rituals inclouen una part mítica, un acte de fe, una il.lusió particular. La capital d’Itàlia ho facilita amb una naturalitat enriquida per la força del costum i una capacitat de seducció reconeguda. Qualsevol persona de cultura llatina tindrà sempre dues pàtries, dues terres maternes: la pròpia i Roma. Tots els llatins som fills pròdigs quan tornem al centre històric de la cultura d’origen. L’atractiu de Roma deriva d’aquest fet únic: la història i el present hi cohabiten. Encara trobo lectors que utilitzen com a guia el llibre Roma, passejar i civilitzar-se, escrit el 1987 per Rossend Domènech i jo mateix, reeditat el 2000 gràcies a la crida permanent de l’indret.
Vaig començar a anar a Itàlia amb el tren que invertia vint-i-quatre hores entre Barcelona i Roma. Desembarcava a Stazione Termini sense haver sopat ni dinat ni gairebé dormit, però amb el delit de tocar el somni amb els dits i els ulls. Quan un cambrer o una botiguera em deia davant de les meves voluntarioses expressions en la llengua del lloc la frase "Complimenti per il suo italiano!", trobava l'aire impregnat d’una sintonia recíproca i em sentia l'home més feliç del món. Suposo que també se’n pot dir amor, amor correspost. (foto Quim Curbet)