El cartell de la foto adjunta proclama a la paret d'un supermercat d’Alemanya: “De la regió, per la regió”. Promociona les virtuts dels productes de quilòmetre zero i afalaga el localisme, la sobrevaloració de la terra pròpia que tots portem dintre com una pulsió bàsica. Generalment cada persona se sent d’un país, d’una ciutat i d’un barri per esperit de singularització amb el país, la ciutat i el barri del costat. És una inclinació natural que cova la desviació consistent a creure en la superioritat enfront del veí. Pot haver-hi un localisme raonable, com també un altre d'inflat, xovinista i patrioter, que és el que acostuma a dominar perquè és més fàcil d'afirmar i d’escampar que no el reconeixement de les virtuts del veí. A l’extrem oposat, els partidaris d’un cosmopolitisme sistemàtic veuen els localistes com esperits de perímetre mental limitat, satisfets de la seva petitesa, mancats d'amplitud. En realitat allò nociu és l'excés de localisme, en la mateixa mesura que ho és l’esnobisme de l'abús cosmopolita. L’amor no té per què ser cec.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada