La demografia és una ciència alarmant, amb les dades a la mà

L’ONU acaba d’anunciar que el 15 de novembre la població mundial arribarà als 8.000 milions de persones i que l’any 2050 poden ser 9.700 milions. Es tracta del creixement més vertiginós en la història de la humanitat i es concentra quasi tot en països pobres com l’Índia, Nigèria, República del Congo, Etiòpia, Tanzània, Estats Units, Indonèsia i Uganda. L’Àsia ja representa el 60% de la població mundial i l’Àfrica el continent que creix més de pressa. El problema no és quants som, sinó com es reparteixen les riqueses. Els demògrafs anuncien que les necessitats alimentàries del món creixeran un 70% respecte a les d’avui, però el rendiment mitjà de les terres conreades ha caigut

a la meitat des del 1960, per l’esgotament dels recursos naturals i l’escalfament global. Al Mediterrani els dos terços de la població vivien a la riba europea el 1950. La situació s’haurà invertit a favor de la riba musulmana el 2025, sense que l’escolarització, l’estructura institucional, la redistribució econòmica ni els drets de les dones hi hagin avançat en la mateixa proporció. Calculen que la demografia envellida dels països de la Unió Europea necessitarà seixanta milions de treballadors immigrants el 2050 i que la majoria seran africans. A Catalunya, una de cada quatre naixences és filla de mares immigrants, les quals contribueixen a pal.liar la demografia local en declivi.