El sisè dietari d’Àlex Susanna honora el gènere

Amb el títol El món en suspens, s’acaba de publicar el sisè dietari d’Àlex Susanna, des que el seu primer Quadern venecià va guanyar el 1988 el premi Josep Pla de narrativa. Ara l’autor ens ofereix una obra de maduresa, de plenitud, la lectura de la qual no he pogut aturar fins arribar a la pàgina 472 que la tanca. Situat temporalment en el període del confinament pandèmic, de seguida el desborda gràcies als infinits interessos i contactes amb el món de l’art, la literatura, la música, els amics i la família. El domini del gènere per part d’Àlex Susanna no és cap revelació, només una de les millors novetats editorials que he llegit al llarg de l’any que s’acaba. Som un país de magnífics dietaristes des de Josep Pla, Maria Manent, Maurici Serrahima, Pere Gimferrer i Feliu Formosa fins a Valentí Puig, Enric Sòria, Miquel Pairolí, Francesc Parcerisas, Pere Rovira, Josep Igual, Ponç Pons, i me’n deixo. Altres opinen el contrari, com Sergi Pàmies quan escriu pel broc gros: “Sovint, els dietaris són la coartada per ordenar l’arbitrarietat exhibicionista de caràcters marcats per la irritabilitat i la vanitat. També són el refugi d’intents de narrativa poètica que cap lector no admetria en una novel.la però que tolera en formats més indulgents amb la cursileria. En la seva pitjor versió, el dietari és a la literatura el que les diapositives de vacances són a la fotografia” (La Vanguardia, 16-11-2012).
No he detectat cap d’aquests defectes en El món en suspens, només una extraordinària literatura per part d’un autor consolidat, lector voraç i treballador indesmaiable. Cada lector hi trobarà la seva predilecció dintre del ventall temàtic, però en tots els casos gaudirà d’una prosa brillant.