El forn solar d’Odelló a la Cerdanya, símbol alterós d’una fallida

Un dels centres científics més espectaculars i menys coneguts és el Forn Solar d’Odelló a l’Alta Cerdanya francesa, un dels més grans del món, implantat pel Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) gràcies a la durada cde la llum del sol i la qualitat de l’atmosfera cerdana. Concentra els raigs solars als miralls reflectors orientables situats als pendent de la muntanya i els projecta cap a l’enorme pantalla parabòlica de quaranta metres d’alçada i dos mil metres quadrats de superfície. Acull un centre de recerca en estudis tèrmics a altes temperatures, amb aplicacions a materials de la indústria aeronàutica i aeroespacial, entre d’altres. Un primer forn solar ja va ser construït el 1949 a la localitat cerdana veïna de Montlluís, ampliat el 1970 al d’Odelló. Després de la primera crisi mundial del petroli del 1973, es va orientar cap a la conversió de l’energia solar en electricitat. La recerca es va traduir en la construcció de la central Themis veïna, a Targasona, la qual només va funcionar del 1983 al 1986 per manca de rendibilitat (actualment inactiva, permet visitar com a museu els seus dos-cents miralls reflectants).
L’espectacular forn solar d’Odelló s’ha centrat en l’estudi de materials i li ha calgut resignar-se a abandonar els projectes de producció d’energia elèctrica. Ha guanyat l’altre sistema de plaques fotovoltaiques, desenvolupat primerament per la NASA per alimentar els satèl.lits en electricitat i ara estès a tot arreu. En aquest sentit, Odelló també és el símbol alterós d’una temptativa fallida.