Els de funcionament automàtic continuen sent éssers vius, elements del paisatge alçats al caire dels dos mons de la terra i el mar. Trobaria molt a faltar les llampades del petit far de Cap Cervera si no hi fossin, quan el prodigiós crepuscle a la serra de l’Albera encén de violeta el moment que Mediterrani s’ajaça al mar amb tanta elegància i aquesta llum li fa l’ullet.
5 d’oct. 2022
El far de Cap Cervera fa l’ullet al prodigiós crepuscle de l’Albera
El modern far fotovoltaic aixecat el 1982 per les autoritats franceses a la punta del Cap Cervera, que marca la divisòria estatal, es va poder permetre unes línies molt diferents de l’arquitectura faronera tradicional perquè en aquell moment la funcionalitat d’aquests enginys ja havia passat a la història, substituïda per altres sistemes d’orientació dels navegants. Això no treu que la llum que culmina l’estructura de pissarra i planxa metàl.lica continua emetent de nit quatre esclats blancs cada quinze segons amb un abast de 15 milles, perfectament visibles des de Llançà i el Port de la Selva, com una senya natural. L’obra de l’arquitecte parisenc Lucien Guerra va recórrer a plaques fotovoltaiques d’alimentació d'energia per estalviar el traçat d’una línia elèctrica des del nucli urbà de la localitat fronterera fins el cap. De dia s’ha convertit en un indret força visitat perquè la carretera discorre als seus peus i hi passen els camins litorals de randonnée. De nit és un punt de referència en la llunyania. La funció dels fars ha caducat, excepte pel que fa a la capacitat d’evocació. Als fars sempre hi han cohabitat la tècnica i els somnis, la llum i la foscor, la immobilitat i el gir perpetu, la infinitat i un punt precís.
Els de funcionament automàtic continuen sent éssers vius, elements del paisatge alçats al caire dels dos mons de la terra i el mar. Trobaria molt a faltar les llampades del petit far de Cap Cervera si no hi fossin, quan el prodigiós crepuscle a la serra de l’Albera encén de violeta el moment que Mediterrani s’ajaça al mar amb tanta elegància i aquesta llum li fa l’ullet.
Els de funcionament automàtic continuen sent éssers vius, elements del paisatge alçats al caire dels dos mons de la terra i el mar. Trobaria molt a faltar les llampades del petit far de Cap Cervera si no hi fossin, quan el prodigiós crepuscle a la serra de l’Albera encén de violeta el moment que Mediterrani s’ajaça al mar amb tanta elegància i aquesta llum li fa l’ullet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada