Centenari de José Saramago: una història romàntica i real

El 16 de novembre vinent s’escau el centenari de la naixença del Nobel portuguès José Saramago i  s’organitzen nombroses iniciatives al voltant de la seva obra durant tot aquest any, gràcies en gran part a la fundació que presideix la vídua Pilar del Río. L’escriptor va morir el 2010 a la casa que la parella es va fer construir a Lanzarote. Nou mesos més tard la vídua l’obria al públic com a memorial. Després de visitar-la, he tingut la sensació que el veritable premi Nobel rebut per José Saramago no va ser el de l’Acadèmia sueca el 1998, sinó conèixer dos anys abans la jove periodista de TVE i traductora Pilar del Río, amb qui es casaria i conviuria els vint-i-dos anys que li quedaven. Va ser l’època del seu triomf.
La nova arrencada d’una trajectòria fins aleshores plena d’incerteses i derrotes només es confirmaria el 1984 amb la novel.la L’any de la mort de Ricardo Reis. El primer gran reconeixement li va arribar als 62 anys. Tres més tard coneixia Pilar del Río. Després de la seva mort es va estrenar als cinemes el documental José y Pilar, del realitzador Miguel Gonçalves Mendes, quatre anys filmats i resumits de la seva vida quotidiana, durant els quals Saramago escrivia El viatge de l’elefant, es desplaçava arreu del món per atendre compromisos i retornava a la casa de Lanzarote.
Era una història d’amor romàntica i real, dos qualificatius sovint desconsiderats en literatura. José Saramago declarava: “Si hagués mort abans de conèixer Pilar als 65 anys, hauria mort molt més vell del que seré quan m’arribi l’hora”.